La Salut Mental Col·lectiva implica la superació del paradigma de la Salut Mental Comunitària en col·locar el focus tant en la importància del territori on es produeixen les pràctiques —la comunitat— com en la necessitat de revisar, en clau d'una ètica transdisciplinar, les maneres a través de les quals es construeixen i s'articulen els vincles i els itineraris de recuperació en l'àmbit de la salut psicosocial. Es tracta d'un paradigma que reconeix el paper dels determinants socials, culturals, econòmics, polítics i ambientals en la producció dels patiments contemporanis, i que assumeix que cap disciplina aïllada pot donar compte, per si sola, de la complexitat de l'experiència del patiment. La Salut Mental Col·lectiva construeix coneixement de manera transdisciplinar: fa dialogar l'antropologia, la psiquiatria crítica, la psicologia, el treball social, la pedagogia, la filosofia i els sabers derivats de l'experiència viscuda en primera persona, entenent que aquesta hibridació de sabers és condició mateixa del rigor, i no una renúncia a ell.

Aquest posicionament s'articula, a més, des d'un marc de drets. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix que l'atenció en salut mental ha de reconèixer la capacitat jurídica, l'autonomia i la veu de les persones amb problemes de salut mental com a subjectes de dret, i no com a objectes d'intervenció. En la mateixa direcció, l'Informe del Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a la salut (2020) assenyala que els sistemes de salut mental continuen dominats per un model biomèdic reduccionista que utilitza la medicalització per gestionar com a trastorns individuals allò que són, sovint, respostes humanes a determinants socials perjudicials —la desigualtat, la discriminació, la violència—, i adverteix que cap inversió en salut mental serà eficaç si no atén els drets humans i les perspectives crítiques del propi camp.

El Postgrau en Salut Mental Col·lectiva assumeix aquestes recomanacions com a horitzó de treball: formar professionals capaços de pensar l'atenció més enllà del paradigma biomèdic —sense renunciar-hi, però sense subordinar-se a la seva lògica exclusiva— des de perspectives transdisciplinars, de gènere i de drets, enteses com a eixos transversals de tota la formació.

El Postgrau és una proposta d'aprenentatge participatiu i interactiu que fusiona constantment teoria i pràctica: classes magistrals, sessions d'anàlisi grupal i tallers d'experiència corporal directa. Es tracta d'una formació centrada en les persones, en els seus patiments i itineraris vitals, que col·loca l'eix en la construcció col·lectiva de les cures, singular i situada, i en el desenvolupament de processos de suport que promoguin l'autonomia relacional i l'acompanyament quotidià de persones amb patiment psicosocial, neurodivergència i diversitat funcional.

Es proposa, així com una experiència que permet repensar i potenciar el nostre camp de saber sobre l'anomenada salut mental i com una ocasió inigualable per entrar en contacte amb les pràctiques i projectes que avui es desenvolupen a l'avantguarda nacional i internacional en aquests àmbits.

Titulats de grau o equivalent de l'àmbit de la salut i de les ciències socials interessats en la matèria.

Formar professionals experts en la creació i el desenvolupament de dispositius i eines participatives en l'àmbit de la rehabilitació i l'atenció en salut mental; experts en el funcionament de processos d'intervenció i inclusió social des d'una perspectiva transdisciplinar i en constant vinculació amb la comunitat.

De manera específica, el PSMC es proposa:

• Dotar els professionals d'eines conceptuals i pràctiques per pensar i dissenyar dispositius d'atenció que superin la lògica exclusivament biomèdica, incorporant la dimensió social, cultural, existencial i relacional del patiment psíquic.
• Promoure el reconeixement dels sabers profans (els sabers situats en l'experiència viscuda) com a part legítima del coneixement en salut mental, capaç de dialogar en peu d'igualtat amb els sabers experts i acadèmics.
• Desenvolupar competències per al disseny de processos d'intervenció i inclusió social que treballin des de i amb la comunitat, i no sobre ella: processos que situïn les persones com a subjectes actius dels seus propis itineraris de recuperació.
• Capacitar en la construcció de vincles i pràctiques d'acompanyament que sostinguin l'autonomia relacional, entenent la cura com una tasca col·lectiva i no com una intervenció unidireccional sobre un individu aïllat.
• Incorporar la perspectiva de drets (en línia amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i les recomanacions del Relator de Nacions Unides) com a marc transversal per al disseny de polítiques, dispositius i pràctiques d'atenció.
• Fomentar el treball en equips multidisciplinaris capaços d'articular, sense jerarquies, els coneixements de la psiquiatria, la psicologia, el treball social, l'antropologia i l'experiència en primera persona, en la construcció comuna de respostes al patiment psicosocial.

Divendres de 16 a 20 h. i dissabtes de 10 a 14 h. alterns cada 15 dies

Sessions presencials del 2/10/2026 al 3/07/2027 (última convocatòria Treball Final: 15/09/2027)

Biblioteca Francesca Bonnemaison
C/ de Sant Pere Més Baix, 7 - Barcelona
Sala Polivalent

• Beques FURV: aquest programa disposa d’una de les beques de la Fundació URV d’accés als títols propis de postgrau. Tota la informació a Beques FURV.


• Possibilitat de fraccionament: 10% per la reserva de plaça al moment de fer la inscripció + 50% abans de l’inici del programa + 40% a meitat del programa.


• Bonificació: aquest programa pot ser bonificat mitjançant la Fundació Estatal per a la Formació en l'Ocupació (FUNDAE). Més informació a Bonificació FUNDAE.

977 779 963 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h)