Aquest curs teòric-pràctic ofereix una visió integral i exhaustiva del budisme mahayana i de la seva irradiació per l'est d'Àsia. Comença amb el desenvolupament històric i filosòfic del budisme a l'Índia després del decés del Buda, aprofundint en l'evolució, els ensenyaments, les pràctiques i les característiques pròpies de la tradició mahayana.
S'hi exploren qüestions fonamentals com:
- Les controvèrsies sobre els orígens del mahayana
- L'ideal del bodhisattva i el seu camí
- La budeïtat i la naturalesa búdica
- La doctrina dels tres cossos del Buda (Trikaya)
- L'ensenyament del tathagatagarbha
També s'hi analitzen el budisme de la Terra Pura i les escoles Madhyamaka i Yogacara. Es posa un èmfasi especial en el concepte de la prajñaparamita, així com en les manifestacions devocionals i artístiques del mahayana i la seva expansió cap a l'Àsia Central i la Xina.
La segona part se centra en el budisme xinès, examinant la seva interacció amb la cultura i l'espiritualitat locals, i analitzant textos clau i corrents doctrinals principals.
S'hi estudien especialment les escoles:
- Tiantai
- Huayan
- Terra Pura
- Chan
Aquest bloc inclou un taller pràctic de meditació chan, que ofereix una experiència vivencial guiada per un instructor autoritzat d'aquest llinatge. El curs culmina amb una anàlisi de l'evolució contemporània del budisme a la Xina, des de les dinasties Ming i Qing fins al naixement del budisme humanista.
La tercera secció descriu la trajectòria del budisme al Japó des de la seva introducció, posant en relleu la seva interacció amb el confucianisme i el sintoisme, així com el seu desenvolupament des de l'era Nara fins a la postguerra.
S'hi revisen:
- Les sis escoles de Nara
- La influència de les escoles Tendai i Shingon durant l'era Heian
- L'aparició de noves formes de budisme popular a l'era Kamakura
- La consolidació del zen a l'era Muromachi
- Les transformacions dels períodes Edo i Meiji
El curs conclou amb una mirada a l'expansió del budisme cap a Corea i altres regions de l'est asiàtic.
