Notícies

·

Les dues cares de la moneda. Falsos mites entorn les Altes Capacitats Intel·lectuals

Altes capacitats

Existeixen molts mites i creences sobre les persones amb altes capacitats i les seves particularitats. El que socialment es pensa quan es parla de nens o joves amb altes capacitats intel·lectuals és que són persones amb èxit a la vida, que ho tenen tot solucionat perquè són molt intel·ligents i poden aconseguir tot el que es proposin, són populars i tothom els protegeix, són persones amb uns resultats acadèmics brillants i destaquen en tot, i que sobretot, no necessiten cap tipus d'ajuda.
Res més lluny de la realitat de molts i molts nens i nenes, joves i fins i tot adults que viuen moltes vegades en la part més fosca del que es pot creure o imaginar erròniament.
La majoria de nens i nenes amb altes capacitats intel·lectuals, tenen moltes dificultats per relacionar-se a l'escola, doncs no només se senten diferents sinó que d'alguna forma són diferents doncs tenen interessos i motivacions que no corresponen la majoria de vegades amb l'edat que els pertoca. Solen ser persones amb unes necessitats emocionals molt altes, ja que sovint se senten incompresos i éssers com "d'un altre planeta" i això fora del que es pot pensar, els angoixa i els pot portar a sentir-se aïllats i fins i tot desafortunats. Són persones que en les primeres edats en etapes infantils, poden arribar a passar fins i tot desapercebudes per les seves famílies i mestres de l'escola perquè tret de què destaquin en algun aspecte per sobre dels altres companys, són nens i nenes normals. El que passa és que sovint quan comencen la primària i sobretot quan tenen entre 8 i 9 anys, les seves necessitats i motivacions comencen a ser molt diferents de la resta i és quan cal fer una intervenció significativa des de l'entorn educatiu per cobrir les seves necessitats. Ans al contrari poden esdevenir problemes com l'avorriment a les classes, l'assetjament escolar per part de companys per no acceptar les seves particularitats o bé el fracàs i el desànim i l'abandonament pel que fa als estudis.
Són canalla que funcionen molt per elements motivacionals i fàcilment perden interès si allò que estan aprenent no els aporta cap coneixement que trobin interessant i útil. El que és cert és que aprenen amb molta rapidesa i tenen una memòria prodigiosa, fet que moltes vegades fa que no s'esforcin a tenir hàbits de treball o estratègies per aprendre.
La majoria dels casos som les famílies qui detectem que són "especials i diferents" perquè de ben petits percebem qualitats que són "superiors" a les esperades per la seva edat, però ens costa que l'escola ens atengui i entengui doncs sempre es cau amb el tòpic de "és massa petit", "cal esperar que maduri i es faci més gran", "segur que des de casa l'estimuleu molt" o frases semblants, que fan que les famílies desisteixen en el seu intent de fer veure que estem davant d'éssers extraordinaris.
Moltes vegades també tenim la sensació les famílies d'estar justificant els nostres fills, perquè alguns mestres, cauen en l'error (per manca de coneixement sobre el tema) de dir frases com "jo no ho veig", "no veig que tregui tan bons resultats", "si fos intel·ligent, hauria de treure 10 en tot", etc. i aquest és un fals mite.
Us vull explicar el cas del Pol. En Pol és un nen que en aquests moments té 10 anys i està cursant cinquè de primària. De ben petit els pares del Pol van veure com el seu fill (era el primer, en aquells moments) era un nen ben especial, ja des del bressol es mirava els dits de les mans i les mans tombant-les i observant tots els detalls de les seves extremitats, tenia una vista i oïda extraordinaris, sempre atent i despert a les veus del seu voltant i als moviments, ombres i llums que l'envoltaven. Quan el Pol va començar la llar ens van dir que era un nen molt especial que li agradava jugar sempre sol, no amb la resta i que era molt i molt observador, que estava en tot. Quan el Pol va començar el parvulari, ja a P-3 va començar a interessar-se per les lletres i els números i pels contes, tenia molta passió pels dinosaures, afició que li va durar fins a gairebé els 9 anys. El Pol agafava els contes com si sabes llegir i de fet va començar a interessar-se per les lletres de l'abecedari. A P-4 ja llegia i va ser a P-5 que la mestra ens va destacar la seva facilitat de paraula i el seu vocabulari, pel petit que era. En Pol li encantava dibuixar i a P-5 va guanyar el concurs de dibuix de Sant Jordi de l'escola.
Quan en Pol va començar la primària va començar molt motivat fins a 2n quan també va guanyar el concurs de poesia de Sant Jordi, fins llavors en Pol era feliç!!!
A tercer de primària quan se'ns va avisar diverses vegades que el Pol s'avorria a classe i semblava distret, no feia la feina i sovint no acabava els deures. Vam mirar d'esbrinar què li podia succeir i ens va dir que s'avorria a classe. Tantes vegades ho va repetir, que fins i tot ens deia que no volia anar a l'escola que no hi aprenia res, que vam decidir portar-lo amb 8 anys a un professional que li fes alguna prova i ens digués com podíem ajudar al nostre fill. Va ser llavors després de vàries proves i tests psicològics quan ens van dir que el Pol tenia altes capacitats intel·lectuals i que el motiu de la seva desgana i avorriment venien provocats per una desmotivació a l'escola. Vam demanar a partir de llavors que l'escola fes una intervenció per tal que ell millorés la seva actitud i amb la proposta de fer una petita ampliació de continguts en algunes matèries (aquelles en què el Pol s'avorria més), això va anar bé durant uns mesos però tornàvem a estar al mateix punt després d'unes setmanes. El Pol va passar el cicle mitjà amb aquesta metodologia i semblava que es trobava més a gust a l'escola, però a cinquè tot va canviar de nou i ell es va començar a sentir diferent dels companys, li deien "el raret" de la classe, no li agradava el futbol ni els esports i així es passava les hores del pati de l'escola amb llibres de lectura o bé investigant coses. A cicle superior algunes coses van canviar, però la motivació del Pol va anar minvant i finalment ell va demanar de no rebre cap atenció especial, perquè el que fins llavors s'havia fet per ell no havia funcionat.
Ara el Pol ha acabat cinquè i tot i que a l'escola continua igual sap que de gran vol ser biòleg i que fora de l'escola hi ha tot un món per descobrir, que l'està esperant.
Cal treballar molt perquè nens i nenes com el Pol rebin l'atenció necessària i la intervenció educativa que precisen segons les seves particularitats i característiques. La legislació educativa contempla les altes capacitats intel·lectuals com a necessitats educatives que requereixen intervencions educatives especials en l'entorn educatiu i aquest és el nostre deure, com a famílies i mestres, atendre aquestes necessitats.

Altres notícies